Què passa quan es fa un petó?
El petó, és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona. Pot ser un acte que demostra un sentiment, en el qual els llavis són els protagonistes. El petó pot fer-se de moltes formes i en moltes parts del cos. Segons el país i la cultura es farà de diferents maneres. En algunes zones la salutació a persones afins es fa amb dos petons, un a cada galta, mentre que a desconeguts se'ls saluda verbalment. Quan es fa un petó, aquest és l'estímul que dóna lloc a diferents respostes sobre un organisme humà:
Els petons són estímuls, que arriben fins al cervell que com a resposta, se secretes hormones, aquestes són l’oxcitocina, la dopamina i l’adrenalina.
El cervell es divideix en cinc lòbuls:
-lòbul frontal (autocontrol i moviment)
-lòbul parietat (processament del tacte i per controlar l'atenció)
-2 lòbuls temporals
-lòbul occipital (processament visual)
Quan es fa un petó, actuen els lòbuls: frontal, ja que es mou la boca; el parietal, ja que hi ha contacte físic i es concentra en aquesta acció; l'occipital, per processar visualment el que es fa.
D’altra banda, el cerebel s'implica en el moment del petó relacionant emocions amb records de la memòria. També en el més profund del cervell es troben el ganglis basals, implicats en l'aprenentatge, les emocions i el control del moviment; aquestes són les funcions que un petó desperta.
La dopamina és el neurotransmissor principal del plaer.
La seva funció més considerada és l'excitació sexual. Aquesta hormona és el centre del plaer, ja que regula la motivació i el desig i fa que repetim conductes que ens proporcionen beneficis o plaer. La fabrica principal que produeix aquesta hormona es la zona del mesencèfal (una part del cervell).
L’ànsia de satisfacció sexual o excitació çgenital comença al cervell, on glàndules i missatgers químics estimulen els òrgans reproductors. Quatre zones del cervell s'activen. I la dopamina, flueix a l'escorça frontal provocant sentiments d'eufòria i desig sexual. Simultàniament l'organisme segrega adrenalina i noradrenalina que recorren el cos per produir l'excitació genital.
L’adrenalina, és una hormona que viatja a través de la sang per arribar a diferents zones del organisme.
També és un neurotransmissor, per tant, vol dir que actua en la comunicació de les neurones del nostre cap.
Per tant, al unir dues boques, el sistema nerviós s’encarrega de transmetre aquesta informació a altres àrees del cervell, que regula la respiració, el ritme cardíac, la tensió arterial, el to muscular, la salivació o la secreció hormonal.
Les glàndules suprarenals secreten l'adrenalina davant el petó, la qual relaxa la musculatura de les vies respiratòries per evitar que ingressi més aire als pulmons; estimula el cor i el fa bategar més ràpid i amb més força; les pupil·les es dilaten per poder observar millor; la velocitat de la respiració augmenta i el sistema digestiu es retarda de manera que entra més sang als músculs, deguda al fet que es tensionen i augmenta la pressió arterial.
En moments d’excitació se secreta grans quantitats, que actuen sobre les estructures del cos humà.
