Per què tenim el Déjà vu?
Déjà Vu és una paraula francesa que significa “ja vist”. Un Déjà Vu és la sensació d’haver viscut abans una acció que ens resulta familiar. Quan això succeeix ens produeix una sensació molt estranya. Aquest terme va ser utilitzat per primer cop pel francès psíquic Émile Boirac en el seu llibre El futur de les ciències psíquiques. Els Déjà Vu sorgeixen ocasionalment i tenen una durada d’entre 10 i 30 segons.
Segons un article del diari El Confidencial quan els científics van portar el Déjà Vu al laboratori van arribar a la conclusió que és una anomalia de la memòria, la falsa impressió de recordar una experiència que és completament nova. L'explicació més compartida dins de la comunitat científica per explicar aquests successos, està relacionada amb el procés d'emmagatzematge de la memòria. Més concretament s'afirma que ocorre un petit lapsus o retard a l'hora de percebre l'estímul extern i per això dóna la sensació que davant els nostres ulls està apareixent una cosa que ja hem viscut. Psychology Today va dur a terme un experiment en el qual van escollir a diverses persones a les quals van ensenyar una sèrie d'imatges. Després d'haver estat ben visionades els van ensenyar altres escenes totalment diferents, però algunes d'elles mantenien una distribució molt similar a les mostrades prèviament. Per exemple, a la primera part s'havia vist un carreró entre una tanca i un edifici i, més tard, un carreró entre una estació de trens i un tren. La resposta dels participants en aquesta prova va ser sorprenent tot i que, a posteriori, fàcilment imaginable. En aquelles estampes amb una estructura equivalent, la sensació generalitzada va ser la d'haver estat o vist prèviament aquests llocs.
Una possible teoria és la que ens explica la Viquipèdia, que els Déjà Vu poden ser el resultat d'un "solapament" entre els sistemes neurològics responsables de la memòria a curt termini i els responsables de la memòria a llarg termini, en el qual els últims esdeveniments són erròniament percebuts en el passat més llunyà. Una teoria és que els esdeveniments s'emmagatzemen a la memòria abans que la part conscient del cervell rebi la informació i la processi. No obstant això, aquesta explicació ha estat criticada argumentant que el cervell no seria capaç d'emmagatzemar informació sense una entrada sensorial primer.
